Perquè Documentar

La deficiència més gran en els sistemes operatius i el programari lliure és la manca de bons manuals. 

La majoria dels nostres programes més destacats no incorporen manuals complets. La documentació és una part essencial de qualsevol paquet de programari. Si un programa lliure important no inclou un manual lliure, això vol dir que li manca quelcom. A hores d'ara encara hi ha moltes mancances d'aquest tipus.

Per què ha passat això? Els autors de bons manuals els han escrit per a O'Reilly Associates, qui els ha publicat sota termes força restrictius (impossibilitat de copiar-los i modificar-los, codi font no disponible,etc...), cosa que els exclou del programari lliure.

Aquest no és el primer cop que aquest tipus de coses passen i (per desgràcia per a la nostra comunitat), no serà el darrer cop que passi. Els editors de manuals propietaris han animat a un bon nombre d'autors a restringir els possibles usos des de llavors. 

Autors que estaven escrivint un manual de programari lliure deien que en principi ajudaria a extendre la filosofia del programari lliure, però a la pràctica havien signat un contracte amb un editor que el restringiria de tal manera que no el podríem emprar.

Donat que escriure bé no és una habilitat massa habitual entre els autors que els escriuen, passaran anys sense que tinguem bons manuals.

La documentació lliure, de la mateixa manera que el programari lliure, és una qüestió de llibertat, no de preu.

El problema amb aquests manuals no és el fet que Editorials els vengui a un preu determinat: això és totalment correcte (la Free Software Foundation també ven còpies en paper de manuals GNU per exemple). Però els manuals GNU estan disponibles en codi font, mentre que aquells només ho estan en paper. Els manuals GNU inclouen el permís per a copiar-los i redistribuir-los, però els manuals de les editorials no. El problema són aquestes restriccions.

El criteri per a un manual lliure és més o menys el mateix que per al programari lliure: consisteix a donar a tots els usuaris certes llibertats. La redistribució (incloent-hi la redistribució comercial) ha de ser permesa, per tal que el manual pugui acompanyar les còpies del programa, en format paper o en format digital. El permís per a modificar-lo també és fonamental.

Com a regla general, no crec que sigui essencial per a la gent tenir permís per modificar tot tipus d'articles i llibres. La problemàtica dels llibres no és la mateixa que la del programari. Però si que tot programa lliure hauria de tenir una versió documentada lliure.

Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de modificar sigui crítica a l'hora de documentar programari lliure. Quan la gent exerceix el seu dret a modificar el programari, i afegeix o canvia alguna de les seves característiques, és conscient que la seva decisió implica que el manual ha de canviar-se, per la qual cosa també ha de modificar i fer més acurada la documentació del programa modificat.

No hi ha tampoc cap problema en obligar que les versions modificades incloguin una nota que indiqui que han estat modificades, tot i que tinguin apartats sencers sense modificar, sempre que aquests apartats tractin de temes no tècnis (alguns manuals les porten).

Desgraciadament és difícil trobar a algú que escrigui un altre manual quan el manual propietari ja existeix. L'obstacle és que molts usuaris pensen que si hi ha un manual propietari  no veuen la necessitat d'escriure un manual lliure. No aprecien que el sistema operatiu lliure té encara una mancança que s'ha de subsanar.

Podem també animar als editors comercials a vendre manuals lliures amb copyleft en lloc de manuals propietaris. Una manera d'ajudar-nos és donar una ullada als termes de la distribució del manual abans de comprar-lo, i preferir els manuals amb copyleft als manuals propietaris.

Texte extret i modificat de: http://www.gnu.org/philosophy/free-doc.ca.html